«Seu.», «No et mogues.», «Para.», «Però vols fer el favor de parar?». I mentre tu puges, i baixes, i corres, i et menges les maduixes penjada cap per avall de la branca d’un arbre. I és normal, és supernormal, perquè encara que els pares, les iaies, encara que la professora de robòtica, la de música, matemàtiques i gimnàstica t’hagen dit que faces el favor de no moure’t, tu, després de 6 hores a la cadira, quan sona el timbre l’únic que vols fer és menejar el cul. Així que, vinga, Meneja el cul!